TEORIES D’ALGUNS PEDAGOGS SOBRE LA EDUCACIÓ INFANTIL

AUTOR	ÈPOCA	TEORIA
PLATÓ	488-387 a.C. (s. IV)	Plató va recomanar el joc per explicar millor l’aritmètica, així com també la utilització d’eines perquè els nens les fessin servir en els seus jocs ja que s’exercitaven en les seves futures professions i es preparaven per a la vida adulta.
ARISTÒTIL	384-322 a.C (s.IV)	Afegeix el caràcter medicinal a la seva utilitat; mitjançant el joc es compensa el cansament derivat de la feina, ja que, gràcies al plaer que produeix, s’obté el descans i la relaxació.
M. F. QUINTILIÀ	30-95 d.C. (s.I)	És el primer que considera el joc com un element motivador. És aconsellable que l’infant es cansi massa aviat d’estudiar, per la qual cosa proposa que el procés educatiu es resolgui com a una cosa de joc.
F. V. SCHILLER	1759-1805 (s. XIX)	TEORIA DE LA POTÈNCIA SUPÈRFLUA Segons Schiller, el joc dels humans, a diferència dels animals, és un fenomen lligat originàriament a l’aparició de les activitats estètiques per la qual cosa va més enllà de la superfluïtat del joc físic. Un cop satisfet el  joc físic, es passa a un joc més estètic i sociable. Segons aquesta teoria, el joc és mñes aviat un plaer relacionat amb l’excés d’energia, que pot manifestar tant físicament com estètica. És a dir, el  joc és un autèntic esbarjo, al qual s’entreguen els infants per descansar tant el cos com l’esperit.
H. SPENCER	1820-1903 (s. XX)	TEORIA DE L’ENERGIA SOBRERA Segons Spencer, els éssers vius tenen una quantitat limitada d’energia diària, però no totes les espècies gasten la mateixa proporció. A partir d’aquests principis considera que el joc és el resultat d’un excés d’energia acumulada; la impossibilitat de participar en activitats serioses condueix els infants i els joves a invertir aquesta energia en activitats supèrflues, com el joc i les arts. Considera aquestes activitats com un luxe i una despesa malgastadora d’energia.
M. LAZARUS	1824-1903 (s. XX)	TEORIA DE LA RELAXACIÓ Per Lazarus, el joc és un sistema per relaxar els individus i recuperar energia en un moment d’abatiment o cansament. El joc no és mai nou del tot, ja que normalment es relaciona amb jocs o accions passades i superades. Aquest comportament encaixa amb algunes actuacions adultes que utilitzen el joc per alliberar tensions i escapar de la rutina diària (com per exemple anar al gimnàs)
STANLEY HALL	1846-1924 (s.XX)	TEORIA DE LA RECAPITULACIÓ Fixa la causalitat del joc en els efectes d’activitats de generacions passades,és a dir, les persones reprodueixen mitjançant el joc tasques de la vida dels seus avantpassats. Aquestes activitats passen d’una generació a la següent mitjançant evolucions d’espècie. L’infant juga per eliminar les funcions rudimentàries que en la vida actual ja són inútils i propiciar així el desenvolupament posterior. Anys més tard va completar la seva teoria defensant que les activitats lúdiques serveixen també d’estímul per al desenvolupament.
KARL GLOSS	1861-1946 (s.XX)	TEORIA DE L’EXERCICI PREPARATORI (o preexercici) El joc és una activitat que serveix per practicar o entrenar aquelles habilitats que més tard ens seran útils per a la vida adulta. El joc impulsa els infants a moure totes les parts del cos i amb aquest procés aprenen a controlar-lo. Tipus d’activitats: 1)les dirigides a cobrir les necessitats bàsiques 2)les que porten a terme protegits i acompanyats pels adults (jocs per exemple) Per a Gross el joc és un dels elements més importants en el desenvolupament i es refereix a la funció simbòlica sobre la base del preexercici. Un dels aspectes que la fan notòria i innovadora és la consideració del joc com un factor que intervé en el desenvolupament general de les persones.
S. FREUD	1856-1980 (s.XX)	Segons Freud, el joc simbòlic permet un procès anàleg de realització de desitjos insatisfets i , finalment, proporciona una oportunitat d’expressió de la sexualitat infantil semblant a la que el somni brinda a les persones adultes. Diu que en el joc també actuen les experiències reals, i no solament les projeccions. En els jocs els infants repeteixen les experiències que els han impressionat desagradablement i gràcies a la repetició les van suportant millor fins que arriben a dominar els esdeveniments (procés anomenat catarsi)
J. PIAGET	1896-1980 (s. XX)	Piaget va descriure el desenvolupament intel·lectual i el va dividir en quatre estadis: A partir de Estadi de desenvolupament Tipus de jocs 0 anys Sensoriomotriu Funcional/constructiu 2 anys Preoperacional Simbòlic/  constructiu 6 anys Operacional concret Reglat/ constructiu 12 anys Operacional formal Reglat/  constructiu Segons Piaget, l’infant desenvolupa les seves estructures cognoscitives quan es relaciona amb l’entorn mitjançant les experiències que va vivint; és el joc el que influeix notablement en l’establiment i la construcció d’aquestes noves estructures mentals.
L. VYGOTSKY	1896-1934 (s. XX)	TEORIA SOCIOCULTURAL DE LA FORMACIÓ DE LES CAPACITATS PSICOLÒGIQUES SUPERIORS El joc és el que facilita el pas d’unes adquisicions incipients i immadures a unes altres de consolidades i permanents. Parteix de la idea que l’èsser humà hereta tota l’evolució filogenètica. Vygotski desenvolupa el concepte ZDP (zona de desenvolupament pròxim): és la distància que hi ha entre el  nivell real de desenvolupament i el nivell de desenvolupament potencial, dit d’una altra manera, és la distància que l’infant ha de recórrer entre el que sap i el que pot aprendre.

TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT EN ELS INFANTS

ESTADI EVOLUTIU	EDAT	TIPUS DE JOC
Sensoriomotriu	0 - 2	Funcional
Preoperacional	2-6 / 7	Simbòlic	Joc de construcció
Operacional concret	6/7 - 12	De regles

LA PANERA DELS TRESORS

La panera dels tresors és una proposta de joc adreçada als infants de 6 a 10/12 mesos. En aquesta edat poden estar-se asseguts, però encara no es desplacen gaire del lloc. És una activitat d'exploració. Per fer-la cal omplir una panera de vímet amb objectes d'ús quotidià escollits amb la finalitat de proporcionar estímul i experiència als cinc sentits de l'infant: la descoberta i el desenvolupament del tacte, el gust, l'olfacte, l'oïda, la vista i del sentit del moviment del cos. Es tracta d'un recull especial de materials, no de joguines, que podem trobar per casa, confeccionar, recuperar dels comerços o bé comprar. Altres materials no donarien a l'infant referències tan precises de superfície, pes, temperatura, forma, color, olor, so, consistència, etc. La panera dels tresors proporciona a l'infant l'oportunitat d'interessar-se per moltes coses que té al davant. Assegut al costat de la panera pot desenvolupar millor la seva capacitat de coordinar ull, mà i boca, pot accedir més fàcilment als objectes i portar-los a la boca per conèixer-los. Segur que quan l'infant agafa un objecte i l'examina, el xuma o el mossega, el seu pensament es pregunta: Què és això? Un assortiment satisfactori dóna resposta a la seva constant pregunta. Li facilita de poder triar allò que més l'interessa i afavoreix la curiositat innata per descobrir les qualitats i novetats de les coses. Amb la panera dels tresors l'infant aprèn sol i per ell mateix. L'adult, amb la seva presència i atenció, li dóna seguretat i confiança. Com s'organitza Els objectes es trien un per un segons la seva qualitat: fusta, vímet, metall, palla, objectes naturals, etc.; i es posen en una panera de vímet dur d'uns 35 centímetres de diàmetre i 8 d'alçària. És important que la panera sigui sòlida, plana, estable i sense nanses. El nen s'hi ha de poder repenjar còmodament sense que se li tombi. La panera s'omple completament amb un mínim de seixanta objectes. Aquest és l'assortiment satisfactori. La presentarem al nen sempre d'una manera atractiva i així la mantindrem. La selecció dels materials es farà amb objectius creatius i renovadors, pensant i planejant com podem donar als infants la millor «dieta mental», equilibrada i estimulant. És convenient tenir la panera en un racó estable de la sala de joc dels petitons, sobre una catifa. Un lloc propi on puguin jugar còmodament tres nens alhora com a molt, asseguts ben a prop al voltant de la panera, per què puguin accedir molt fàcilment als objectes amb les mans, sense risc de desequilibrar-se. Cal evitar interferències i afavorir sempre la lliure exploració, manipulació, concentració i atenció. Durant l'estona de joc amb els objectes de la panera, ajudem els petits a establir els primers contactes, comunicacions i interès entre ells a través del joc. Els objectes de la panera són autèntiques eines d'aprenentatge que s'han de respectar com a tals, tot i que molts són utensilis domèstics habituals o materials de la natura sense cap finalitat concreta. Quan es fa una activitat com aquesta a l'escola bressol, es prepara amb l'interès, la reflexió i la col·laboració de tots els membres de l'equip, pensant també quina és la millor manera que els pares hi participin i s'impliquin en la recol·lecció dels objectes i en l'observació de l'evolució del seu fill. És important i necessari observar quines són les preferències, processos, activitats i actituds dels infants amb cada objecte per saber amb quin criteri farem la renovació del material. Es renovaran només uns quants objectes periòdicament. Els d'abans seran punts de referència per als nens, i els nous seran l'estímul que els farà mantenir-se actius, creatius i divertits. Tots els objectes escollits s'han de poder rentar diàriament i cal tenir cura de mantenir-los en bon estat i anar eliminant allò que es faci malbé. Cal renovar-los amb certa freqüència: la presència massa perllongada d'un mateix objecte no estimula l'interès del nen ni satisfà la seva curiositat d'exploració. L'adult seurà a prop d'on juguen els infants en una cadira ni massa alta ni massa baixa, per tal que li permeti mantenir-se a una distància òptima per observar el joc, sense interferir l'acció dels nens i donant-los seguretat amb la seva mirada i la seva presència, atenta i interessada, receptiva i disponible a tots els infants.

EL JOC HEURÍSTIC

El joc heurístic, és una activitat en la que un grup reduït de nens, que tenen entre els 12 i 24 mesos d’edat, explora objectes no catalogats de didàctics i els combina lliurement. En acabar l’exploració, i amb l’ajuda de l’adult, els recull tot classificant-los.

El joc heurístic és una activitat que:

- Exercita i enriqueix les capacitats dels infants, físiques,mentals, emocionals i socials.
- Afavoreix el treball en grup.
- Dóna l’oportunitat a l’educadora de conèixer millor cada un dels nens.

El domini de la mobilitat de tot el cos, és la gran conquesta del segon any de vida. L’infant arriba allà on desitja i desitja allò que veu. Tot l’interessa i té necessitat de tocar-ho tot. 
La seva habilitat manual i la capacitat de manipulació han augmentat considerablement i això fa que el nen s’interessi per les relacions entre els objectes. El joc heurístic dona llibertat de moviment.

Facilita abundància de material per a explorar.
Ofereix objectes diferents i susceptibles de ser combinats.
Permet als infants treballar junts i tranquils.

Pot combinar el material de maneres molt diverses, tot i fent descobertes: Ficar i treure, omplir i buidar, tapar i destapar, obrir i tancar, encaixar, abocar…..

El joc heurístic ha estat pensat, com a resposta a la demanda creixent d’activitat per part de l’infant i la voluntat de l’educador de respectar el ritme individual d’acció en un grup d’infants del segon any de vida.

El coneixement de la realitat que adquireix l’infant a partir de la pròpia activitat, una activitat sorgida del seu interès, queda per sempre més enregistrat en el cervell i constitueix la base per a nous aprenentatges.